Sants 214

Una façana de 1924 en una casa construïda al 1860.

El medalló central que es podia veure a la façana d’aquesta finca feia referència a l’any de la rehabilitació de la mateixa. Segons fonts documentals, la construcció de l’edifici es remunta a l’any 1864.

Pere Oliveres, pare del Mossèn, va adquirir, al 1923, una casa de planta baixa, un pis i amb una extensió d’hort a la seva part interior. Al 1924, el nou propietari manifestà que la casa que habitava es trobava amb un aspecte deplorable. Aquell any es va aprovar el permís per reformar la façana amb el projecte del mestre d’obres Josep Graner. Podem afirmar per tant, que la casa 214 era una construcció abans de l’annexió del municipi de Sants a Barcelona.

Un edifici amb petits grans elements arquitectònics

L’evolució arquitectònica de la carretera de Sants, i sobretot, de l’entorn més proper a la finca, van fer que els elements arquitectònics de la seva façana acabessin destacant per la seva singularitat. En l’actualitat els seus esgrafiats, baranes, frisos i motllures, només podran gaudir-se a través de la documentació i imatges conservats.

Medalló
Les inicials PO corresponen a Pere Oliveres, pare del mossèn, responsable de la restauració de la façana al 1924. Foto: Marta Sánchez.
Esgrafiat

L’esgrafiat és un procediment mural a base de colors plans a dos nivells molt utilitzat en les decoracions de façanes. La finca 214 en tenia de dos tipus: un gran plafó vertical amb els dibuixos d’una cistella, fulles de parra i raïms. i dos frisos esgrafiat amb motius vegetals situats sota el terrat i sobre l’acabament de façana.

Esgrafiat
Fris esgrafiat a la banda esquerra de la façana. Foto: Arxiu Districte Sants-Montjuïc
Baranes

Les baranes de ferro forjat actuaven com garlandes decoratives gràcies a la seva composició. Flors, i fullatges aconseguien aquest efecte decoratiu sobre les tires verticals i transversals.

Barana
Foto: Marta Sánchez
Pere Oliveras Lapostolet i Sants 214

Pere Oliveras Lapostolet va néixer en aquesta finca el 27 d’octubre de 1923, fill de Pere Oliveras Matavera, un ferrer, convençut catalanista i republicà.

Sempre va voler mantenir casa seva i la del costat, que havia adquirit la família, dempeus, ja que entenia que eren de les darreres que quedaven d’aquella època al barri.Tan li feien les ofertes milionàries que les immobiliàries en els anys d’or de l’especulació li van fer per un terreny de 500 metres quadrats a carretera de Sants o el fet que li fessin la promesa de fer una residència per als nois de la presó. Mossèn Pere volia mantenir les cases i seguir fent la seva activitat a plena carretera de Sants.

Ja des de ben jove va ser un fervent defensor del patrimoni santsenc, i es va dedicar a recollir elements ornamentals, escultòrics o testimonials que corrien el perill de desaparèixer: pedres de l’antiga parròquia de Santa Maria de Sants, antigues plaques dels carrers, reixes de finques del barri…

Estat abans enderroc
Estat de la finca abans de l’enderroc.
De Pere Oliveras a el Mossèn dels Pobres

Davant dels seus dubtes sobre el model d’església va demanar consell al bisbe sobre el seu futur i aquest li va respondre amb un “Vete con los pobres” que marcaria la seva vida. Mossèn Pere va dedicar-se a totes aquelles persones en les que no pensava ningú en aquells anys 50 i 60: presidiaris, prostitutes, pobres o drogoaddictes. Per realitzar la seva tasca va crear una associació privada de fidels, Obra de Formació i Orientació Religioso-Social (OFORS), que va tenir la seva seu en aquest edifici.

Durant la postguerra Pere va entrar al seminari, un moment en que ja va començar l’activitat social al 214 de la carretera de Sants. Des d’un grup de sardanes fins al primer grup de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) de Barcelona de després de la guerra. La casa de mossèn Pere també va veure néixer els anomenats Cursets de Cristiandat de Barcelona als que participaven persones de tots els estrats socials, des de gent vinguda dels suburbis fins a intel•lectuals. Mossèn Pere va ser ordenat prevere a la basílica de Sant Josep Oriol el dia 4 de març de 1951.

Enderroc
Estat actual de la finca després de l’enderroc.
Què és patrimoni arquitectònic?

Els edificis inscrits dins del Patrimoni Arquitectònic gaudeixen de diferents nivells de protecció segons la seva importància històrica-artística i dels seus elements ornamentals. La finca de la 214 estava protegida com a Bé d’Interès documental.

Aquest nivell de protecció és el més baix de tot el grup, ja que per les seves característiques només és necessari conservar la documentació referent.

En un edifici de Nivell D es poden fer intervencions de tot tipus, fins i tot incloent la demolició del mateix. Una demolició autoritzada suposa l’extinció del nivell de protecció i, per tant, la seva exclusió dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic.

L’Arquebisbat

Pere Oliveras Lapostolet va morir a Barcelona el 02 d’abril del 2007

El 5 de desembre del 2007 es formalitza la dissolució de l’associació privada de fidels OBRA DE FORMACIÓ I ORIENTACIÓ RELIGIOSO-SOCIAL (OFORS) – Arquebisbat de Barcelona Decret 46/07 -5.12.07

Atès que l’article 10 dels estatus de l’associació diu: “l’obra podrà ser dissolta per disposició del Prelat diocesà, quan ho consideri procedent. En cas de dissolució, els béns que posseeix passaran al Secretariat Diocesà de Caritat, per ser destinats a les seves pròpies finalitats”:

Atès que la institució que ara ocupa el lloc de l’esmentat Secretariat Diocesà de Caritat és Càritas Diocesana de Barcelona

Pel present decret, a tenor del cànon 120 del Codi de dret canònic i d’acord amb l’article 10 dels estatuts de l’associació, disposem el següent:
Suprimim l’associació privada de fidels de l’arquebisbat de Barcelona Obra de Formació I Orientació Religioso-Social
Disposem que els béns de l’associació siguin entregats a Càritas Diocesana de Barcelona.”
(BAB 147 (2007)

L’Ajuntament

Resposta del Regidor Jordi Martí sobre la denuncia de l’enderrocament a l’Audiència Pública:

A la Casa de Sants, 214, que pertanyia al Bisbat, es va fer estudi previ d’anàlisi, expedient informatiu i fotogràfic, d’acord amb la normativa i la seva finalitat social.

Consell de Barri. Resposta del Regidor Jordi Martí sobre la denuncia de l’enderrocament:

Diferenciar el que és patrimoni públic i privat, i es pot demanar col·laboració amb el districte. Al mateix temps cal fer acomplir als propietaris la normativa sobre rehabilitació o manteniment d’edificis.”

Enderroc
Vista de de l’interior durant l’enderroc. Foto: Josep Cortés.
Enderroc
Vista de la façana durant l’enderroc. Foto: Josep Cortés.
Anuncios